Albert Riba

“Dona’m un somni i mouré un projecte”

Molta gent es pensa que només es pot emprendre si tenim una idea pròpia però no sempre cal sigui així, ja podem emprendre somnis d’algu que hagi compartit una idea amb projecte, i fer-nos-el nostra.

Per tant, si vols emprendre però no tens projecte, busca algú el comparteixi amb tu els seus somnis”

I crida ben fort

“Dona’m un somni i mouré un projecte”

PD Dedicat a Arquímedes, “dona’m un punt i una palanca que mouré el món”

---

Molts cops ens diuen que els emprenedors sóm un xic bojos i sonats perquè ens llancem als nostres somnis, tractant-nos moltes vegades com si fossim uns “Insonscients amb iniciativa”.

Es cert que molts emprenedors hem començat amb molta iniciativa i molts cops amb molta inconsciencia, segur que hem pres decisions que ara les prendriem d’una altre manera perquè tenim una experiencia que abans no teníem, però voldria aprofitar aquest espai per reclamar tres coses:

-Tant inconscient és el que comença un projecte sense estar gens preparat com aquell que només critica al que empren sense saber ni entendre realment perquè ho fa, per tant, tant insconscient és un com l’altre perquè tots dos tenen buits de coneixement, però com a mínim l’emprendor fa, i l’altre no. Davant del dubte personalment aposto per aquells que fan.

---

Quin gran discurs deu .. contingut, joc amb la veu, etc

Gracies @sebastiangarcia

---

Fa qüestió d’un parell de mesos que estic en una etapa un xic reflexiva ja que tot just per aquestes dates fa nou anys que vaig decidir emprendre el camí d’emprenedor i deixar endarrera nou anys de feina, i com sempre mai les coses venen soles, un petit incident de salut em va permetre parar a pensar i reflexionar, i com no, quan acostumo a fer-ho recupero llibres i lectures de la meva prestatgeria, i avui us volia parlar d’aquests.

“Els peus a terra i el cap a les estrelles” Lair Ribeiro

Tinc el costum de ficar la data en que vaig llegir el llibre i m’adono que tot just va ser al febre del 2.000 quan després de sentir-lo a un programa del Canal33 vaig decidir compar-me el llibre.

Lair Ribeiro és un científic brasiler afincat a Estats Units i expert en temes de neurolinguistica que té varis llibres, molt senzilles i sobretot de lectura amena.

Doncs aquests dies he recuperat aquest llibre que us aconsello us llegiu i sobretot us deixaré amb algunes de les seves joies incloses (titols dels capítols) per veure si us ajuda a reflexionar i imaginar els vostres somnis, emprenedors o no.

---

Segur que al veure el títol d’aquest post la gran majoria de vosaltres ha pensat en Hamlet i Shakespeare, doncs ho sento, només m’he permès el luxe de fer un petit plagi i adaptació amb això, enlloc de ficar el verb ser he ficat el verd qüestionar com heu vist.

I per què el verb “Qüestionar?”

Les persones per norma general tenim la capacitat de preguntar-nos només allò que ens interessa i per definició, sempre jutgem primer als altres que no pas a nosaltres mateixos, diguem-ne seguint una frase del gran Dale Carnegie.

“No miris la neu de la teulada del teu veí quan la teva encara n’està plena”

Doncs això, el post d’avui va encaminat a això, de la capacitat que de tenir les persones per qüestionar-nos les coses ... però quines? ... masses segur.

Llavors aqui ens surt dos grans problemes.

-Questionem massa a l’altre gent i critiquem amb molta facilitat sense tenir present realment molts cops els deus desitjos, voluntats o motius.

---

Impressionant història de superació de la mateixa Hellen Keller i de solidaritat i complicat de la seva institutriu, Anne Sullivan

---