Una de les característiques de la formació que apliquem a la Jove Cambra és que “aprenem practicant” i això fa, que tot lo que estem transmeten i vivint durant les sessions, s’assimili d’una manera molt més ràpida i fàcil.

Quant de petits jugàvem al Monopili, caniques o qualsevol altre joc, ens ho passàvem d’allò més bé, al igual que ara ens ho passem de conya amb la Wi, futbol, etc .. i quan havíem d’anar a fer els deures o a dinar dèiem .. “és que estic jugant”

Aquests dos factors que són “aprendre practicant” i “jugar”, han de ser els que han de continuar sent l’essència de la formació i son valors, que cal que els futurs formadors tinguin molt clars, perquè realment és el que busquen els alumnes que assisteixen els nostres seminaris.

Per concloure la jornada lligant el text anterior, m’ha arribat una frase del filòsof Nietzche que diu lo següent i va en total sintonia.

“La maduresa de l’home és haver tornat a trobar la serietat amb la que jugava quan era petit”

En resum ... si a aprendre i jugar, si afegeix la serietat ... de conya

---