L’altre dia parlant amb una amiga deiem que el mercat avui en dia està en una situació tant competitiva que quasi s’assembla a una guerra però sobretot deiem que, molts cops això ens fa anar al dia a dia sense poder pensar.

Pensar vol dir dedicar temps a definir una estratègia sobre que volem ser, on volem arribar i com anar-hi .. i per això cal molt de temps.

Va ser llavors quan li vaig comentar aquest llibre us vull aconsellar avui .. un llibre d’estratègia militar aplicada a moltes tasques i etapes de la vida.

Per tant .. ànims i a llegir-ho que segur us agradarà .. i treieu el temps d’on sigui 

---

Fa uns anys vaig tenir la sort de conèixer al Xesco abans fos entrenador del primer equip del FcBarcelona i recordo sempre em va dir:

“Albert, més enllà del Barça tinc coses a fer”

Com quines?

Escriure llibres més enllà de l’handbol, entre altres mil coses que fa 

En un dinar vam tenir fa uns mesos ja em va explicar el llibre i em va deixar encantat com sempre que parla, perquè com diu ell ...

cal sempre ...Cor + Planificaciço + Treball

---

Avui voldria parlar-vos sobre un llibre que vaig llegir l’estiu passat que em va agradar molt bàsicament per tres motius:

-Parla d’un país que m’enamora ... Índia ... un país que quan el visites per primer cop segur que mai et deixa indiferent

-Queden reflectits diferents estils de lideratge i diferents situació, sota la familia Gandhi. Es pot observar realment com enfronta la família Gandhi el repte de liderar un país i sobretot, de generar i garantir el relleu d'una familia "referent" per a milers de ciutadans.

-Es pot veure política, lideratge i poder ... com realment una italiana, de fora del país i de fora la política, ha acabat sent un mirall per a moltes dones i persones del planeta

Sens dubte .. una lectura que no podeu deixar escapar

Espero us agradi i gràcies Gemma per deixar-m’el.

Gracies

---

Avui no sabia de que escriure però tot just de sopar m’ha vingut al cap l’excel·lent discurs que va realitzar la presidenta de la JCI Igualada, la Laura, on va transmetre la recerca de la felicitat i que lluitem per ella.

És llavors, quan m’ha vingut al cap un llibre vaig llegir fa dies i us volia comentar

“The fish”

Es un llibre que es va inspirar en una peixateria d’un mercat de Seattle, on una directiva d’una empresa propera al mercat, va observar com els treballadors de la peixateria es prenien la seva feina com un joc, i de com aquest fet, suposa una motivació de l’equip de treball i això, es convertia amb una millora al treball.

Lectura amena i aconsellable.

---

Fa dies un amic, un xic rebel i toca nassos que em coneix força bé em va dir!

“T’has de llegir un llibre que t’agradarà .. La dictadura de la incompetència d’en Xavier Roig”

Vaig fer-li cas i durant la cavalcada de Reis, mentre feia temps perquè passessin per la Rambla, vaig anar-ho a comprar.

És un llibre que encara m’estic llegint però m’està enganxant i sobretot, m’està fent pensar en moltes coses que en algun moment tots hem pensat però mai hem anat un pas més enllà ..

Per exemple ..

Quin percentatge de funcionaris tenim a Espanya?
Quina part dels parlamentaria catalans o espanyols són de carrera pública amb lo que tenen la feina segura sempre?
I a Anglaterra? I a Eua?
Ens queixem de la immigració però subvencionem aquí perquè no ens arribi producte africà per exemple?
La cultura està molt o poc subvencionada??
...

En resum .. un bon llibre que no crea indiferència
 

PD: Ja tinc cua d’espera per deixar-lo .. si algú també el vol que m’ho digui!

---

Aquest migdia he estat dinant amb uns amics i col·laboradors de la feina de l’empresa Vodafone, i degut als problemes entre Palestina i Israel, hem estat durant quasi tot el dinar parlant dels impactes, efectes, conseqüències, causes, etc de qualsevol guerra que podem trobar, vist o sentit ... com us podeu imaginar .. el tema ha donat per molt!

Personalment aquests temes sempre m’han atret molt, suposo que part de l’educació dels germans Maristes ha estat (també grup d’esplai Mà Oberta i Cor Obert), però també en una gran part l’educació i valors transmesos pels meus pares, que d’això, en tenen “bastants”

---