Per aquestes dades fa ja vuit anys que vaig poder participar per primer cop en un projecte de cooperació gràcies a Jove Cambra que varem coordinar a Bòsnia l’any 2001. Posteriorment em va servir per poder col·laborar amb alguna altre entitat fins l’any passat, que vaig poder viure el meu darrer projecte de cooperació a la República Dominicana.

L’any 2001 amb els companys David Badia i Josep Plassa, varem tenir l’oportunitat de fer un projecte que va consistir en muntar una aula d’informàtica a Travnik, una petita ciutat a uns 70 km de Sarajavo. Va ser un projecte basat en recollir ordinadors aquí a Catalunya, preparar una manuals i anar allà a impartir un cursos a un grup de joves bosnians d’un centre durant cinc dies. Va ser una experiència brutal!!!! Mil gràcies Enric, Fudo, Amir, Jordi i tots els companys de JCI

L’any passat i liderats per la Xènia Castelltort i l’Abel Ruiz, vaig poder formar part d’un grup de gent que varem viatjar a la República Dominicana, on varem contactar amb companys de la JCI que va conèixer l’Abel uns anys abans quan JCI Igualada va recollir 1 tonelada de material escolar que va enviar allà via vaixell. En aquest viatge portaven una dotació econòmica del Memorial Josep Fusté que ens va servir per comprar material elèctric i bombetes per una escola d’allà, perquè tenen molts problemes de corrent i llavors es queden sense llum i molts cops no podem fer classes. Amb aquesta aportació, l’escola pot fer més hores de classe perquè té llum quan falla.

Podríem seguir amb més exemples d’altres JCI, a nivell local, nacional i internacional, que demostren clarament que la JCI és:

- un espai on poder aprendre
- un espai on poder cooperar
- un espai on poder ajudar
- un espai on poder conèixer noves cultures ...
- un espai on poder emprendre projectes socials
- ...
- I sobretot ... un grup de gent no sempre anem amb corbata i vestits de gala

Us deixo algunes breus imatges dels projecte i algun dia, us explicarem amb més detall.

Gràcies
 

---

Avui ha finalitzat el Mobile World Congress i tot just he llegit una frase que vull compartir amb vosaltres, i que em fa tornar a certs temes he tocat al Blog dies enrere.

El progrés fa feliç?
Quina és la felicitats dels nens?
Tots els nens els fa feliç lo mateix?

Tot això ha vingut donat ja que he llegit una frase que encaixa amb tot això, i que en Albert Einstein deia.

“La paraula progrés no té sentit mentre hi hagi nens infeliços”

Anys enrere aquesta frase poder tenia molt de sentit o per alguns de vosaltres poder encara en té, però una cosa clara avui en dia és que el progrés ajuda a millorar moltes coses de la nostra vida i de la nostra societat, i aquesta ... arriba d’una manera o altre a una important part de la societat.

---