MotivacióFa dies volia parlar sobre l’automotivació de les persones perquè sobretot, en moments durs o moments de soledat, tothom es pregunta:
“i qui motiva a un mateix?”
“i qui motiva al líder o al emprenedor?”
Doncs aquí és on volia ens dugués el concepte “cogeneració humana” que ja he explicat en algun dels seminaris o ensaïmades que he anat fent.
Què no vol dir?
Si cerquem a internet el concepte Cogeneració Humana trobarem que un cementiri de Anglaterra està utilitzant els processos de crematori per crear energia pel mateix centre ... és un cas real, però no sobre el que vull fer referència!
Què SI vol dir?
( 0 Votes )
Llegiu-ne més... Escriure un comentari
Motivació
La Cogeneració Humana
Quants cops ho has intentat?
Fa dies tenia al cap parlar de la constància, l’esforç, el sacrifici, etc ... però lligat sempre amb el temps que tarda en arribar el futur, és a dir, quan ens costa arribar al nostra objectiu o somni ... però des de divendres fins avui m’han vingut diferents flashos que m’han donat per fer avui al post.
Quins?
El primer va ser un cop de “colze invisible” em van donar a un dinar dissabte per tal d’ajudar-me a acabar un projecte personal que tinc al cap fot anys, que he començat però que ja he ficat data per acabar-ho ....
En segon lloc un cafè, birra més ben dit, vaig prendre ahir amb un amic jove que té moltes ganes de menjar-se el món i que vol ja que sigui demà abans d’hora. Ja està be ja, però cal tenir que no per més córrer arribarem “abans i millor”
( 0 Votes )
Viu al dia!!!! ... és el millor regal!!!
Porto uns dies mirant pel•lícules de nens petits, dibuixos animats!! ... Les meves nebodes m’han dit ... “Albert, mires això?” i el meu germà pensa “Aquest tio em porta cada cosa perquè li gravi” .. :)
Però ... perquè les he mirat?
Doncs perquè als meus seminaris m’agrada molt demostrar coses, més que amb les meves paraules o arguments, amb vídeos, cançons o texts d’altres persones que reforcin el missatge i sobretot, que els hi quedi dins del cervell com una llança els foradi el front! ...:) .. amb el bon sentit i com no, arribant el cor si pot ser!
Anem doncs al post d’avui! .. :)
Mentre feia un cafè amb l’Anna, m’ha explicat molt emocionada (i emocionat jo m’ho expliqui) el fill que ha tingut fa poquet, no sé si és un nen o un Petit Tarzán! .. :) ... llavors ha sortit el tema de poder compaginar la vida professional amb la maternal i familiar i com no, surten temes com ... situació del part, que si els avis el poden cuidar o no els nets, que si els fills fan que descuidem les nostres parelles, que si ens preocupem per quan el nen comença a la guarderia, si menjarà a l’escola o que voldrà ser de gran o quina parella tindrà... en fi ... Perdem el temps amb coses que no toquen!! ... com deia en Pujolet ..”això ara no toca” ... :)
( 1 Vote )
De Liliput a l’All Stars NBA
Avui vull compartir amb vosaltres un escrit vaig fer per l'amic Enric i que ha penjat al seu blog http://enricsucarrats.blogspot.com/
.....
En primer lloc voldria donar-te les gràcies Enric per oferir-me l’oportunitat d’escriure un text al teu blog, saps és un autèntic plaer!!
Quan he rebut el mail d’això de ficar també “El convidat” al teu blog he pensat ...
“Puc dir tantes coses de l’Enric .. però collons, ... he de ser breu!!” .... J
Llavors m’ha vingut al cap una frase que comento en molts dels meus seminaris quan faig referència a temes de lideratge, associacionisme, equips de treball o més ben dit, equips de talent, etc ... i és la frase del Post .
“De Liliput a l’All Stars NBA”
Què vol dir?? Doncs en part molt de la meva relació del 2001 fins avui el 2009 vers l’Enric!! .. us explico ... i si, seré breu!
( 0 Votes )
Perquè els toros tenen banyes?
Aquesta setmana fent cerques a la xarxa per uns temes de la feina i navegant per les famoses xarxes socials de Xing i Lindekin he anat a petar a uns links i blogs molt interessant de cara al Blog, i avui volia compartir amb vosaltres la primera “perla” de Nelson Mandela
Com podeu imaginar pel títol del missatge parlarem de la por, una cosa que tots coneixem i si l’hem descriure segur que trobarem varis fórmules que totes vindran a dir lo mateix.
“Un estat que ens genera angustia pertorbadora de l’ànim per un risc real o imaginari”
Podrem discutir molt i molt sobre això perquè lo més important no és la definició exacte, sobre si es temporal o fixe, o si es real o imaginaria .. no hauríem de perdre el temps pensant amb això ... hauríem d’invertir el temps pensant
“Com puc superar la por?”
( 0 Votes )
Equilibri Tridimensional
En el seminari de Motivació i Lideratge que donem a la JCI, moltes vegades expliquem el cicle motivacional de les persones, que és diguem-ne un conjunt de successos que fan que les persones ens motivem a moure’ns per tal d’assolir un nou estat d’equilibri diferent al que tenim, sempre atrets per un estímul.
Molts cops definim l’emprenedor o el líder com una persona que el seu “alma mater” es “pertorbar l’equilibri” cada cert temps per tal de cercar nous al·licients o per satisfer demandes d’algu del seu entorn.
Però sabem percebre quan estem en equilibri?
Tenim clar que és equilibri?
L’altre dia era a Madrid amb una empresa del sector sanitat i vaig veure un cartell on parlava sobre l’equilibri de salut de les persones i d’allà va clavar-se dins del meu cervell el concepte “equilibri tridimensional”
Què és?
( 0 Votes )
Quina talla humana ets?
Avui m’he decidit escriure sobre el concepte “talla humana” però no des del punt de vista si és una XXL, XL o S .. ja sigui talla americana o europea ... sinó la “talla humana com a persona” i poder pensareu ...
Perquè això avui??
Doncs perquè el iGoogle m’ha ficat la següent frase he trobat molt interessant, un proverbi xinès, que traduït del castellà al català i adaptat diu:
“El que camina de puntetes, no és podrà aguantar dret”
Llegit amb profunditat i no en diagonal, podem veure i observar com realment en el nostre dia a dia veiem persones que “caminen tot el dia de puntetes” i moltes d’elles són possiblement perquè volen ser més altes, cosa licita i totalment acceptable, però lo pitjor de tot no és això, sinó que molts d’altres no sols caminen de puntetes, sinó que viuen de puntetes pensant que d’aquesta manera són més alts i quelcom més que qualsevol persona que l’envolta.
És a dir, creure’s quelcom més que els altres però sobretot i lo més greu, sobrevalorar-se!! (un altre dia parlarem de Sobrevaloració Infravaloració que dona molt de joc)
Sempre que he tingut la sort de compartir estones amb gent realment bona, amb molt de talent, amb experiència, etc ... sempre he tingut la sensació que no son tant grans mentre estic amb ells, amb lo que els ha fet més propers, però carai, quan surto i ja no els tinc aprop ... penso .. “collons que gran aquest i quanta modèstia”
En resum ... siguem conscients realment quina talla som i no tinguem por de mostrar-nos com som realment i preparar-nos per ser millors i més grans persones .. i “al loro”, perquè quan vas per la vida de puntetes, el perill de caure es alt!
I recordeu sempre el refrany xinès!!!
“El que camina de puntetes, no és podrà aguantar dret”
( 0 Votes )
Més articles...
Resultats 1 - 7 de 13
