En una situació econòmica i social tant convulsa com la que tenim avui en dia, unida amb l’evolucio vertiginosa de la societat en que vivim, ens dur a observar tres coses referents a la velocitat:

Velocitat del canvi

Avui en dia la generació de noves eines i nous conceptes va molt més ràpid del que havia passat mai o imaginat els nostres pares. Per exemple avui deien que per arrribar a una penetració de 50.000.000 de TV has passat 38 anys però per arribar a 100.000.000 usuaris de Facebook .. sols 9 MESOS

Velocitat d’assimilació

Tot va tant ràpid que no som capaços de digerir tot lo que tenim sobre nostre i això fa que les decisions molts cops ens vingin marcades per altres i no per nosaltres, i si les prenem nosaltres mateixos, molts cops no hem pres la decisió de la millor manera possible.

Velocitat de vida

Vivim a tres mil per hora i poques vegades pensem en cuidar-nos nosaltres mateixos ... per això com vaig llegir un dia, als EUA hi ha més malats per temes psiquics (estrés, etc) que no pas per cancers.

---

Fa unes setmanes vam tenir una reunió important. Després de setmanes de treball i d'altres tantes trobades, havia arribat el moment de presentar una proposta definitiva a un client d'aquests als quals a un li fa especial il•lusió “conquistar”. Un projecte a llarg termini, amb moltes persones implicades, en una gran organització amb valors molt propers als nostres.

La cosa havia començat temps enrere. El client no ens coneixia de res, però va accedir a tenir una entrevista amb nosaltres. El motiu: un contacte en comú els havia parlat de nosaltres, de com podíem ajudar-lo. No només això: aquesta persona va tenir la idea inicial d'arrencar un projecte, relacionat amb l'àmbit 2.0.

Diguem-ne que ell va ser el principi de tot: va tenir la idea, va tenir les primeres reunions, i va confiar en nosaltres perquè les portéssim a terme. Vam treballar conjuntament en l'etapa de “gestació” del que havia de ser el projecte, ens va acompanyar en les primeres trobades, ens va obrir la porta del client i va estar pendent del procés en tot moment.

Però va arribar aquesta reunió, la que comentava al principi. La definitiva. Ell va decidir quedar-se al marge. Volia que el projecte fos nostre, que en el moment clau assumíssim la responsabilitat. Com tantes altres coses que es donen per fet, no era necessari, però just abans d'entrar a la reunió ens va trucar i ens va dir: m’aviseu quan sortiu, ok? Per descomptat. Et truquem i t’expliquem. Segur que anirà bé, ens va dir. I va anar bé, molt bé. La presentació va ser un èxit, el client va dir sí, ens esperaven mesos de treball per endavant.

---

L’altre dia tornant amb cotxe cap a casa vaig estar escoltant RAC1 el debat sobre el 2.0 que hi havia a les candidatures del Barça. Em sap greu dir-ho però més que un debat, i perdoneu, semblava una classe de lectura que feiem a l’escola quam encara era EGB.

Perquè ho dic?

Doncs perquè avui en dia la gent utilitza concepte com 2.0 parlant de tecnologia, parlant de internet, parlant de Facebook, Twitter, etc .. i senyors .. això no és aixi!

Doncs què és?

És com deia el @didaclee , 2.0 es una estratègia i un filosofia de comunicació que te una persona, empresa u organització amb el seu entorn .. així de senzill!

Per tant parlem d’estrategia de comunicació i tecnologia?

---

Quan sentiu la paraula “yonkie” normalment mireu connotació negativa per motiu de les drogues, és a dir, son addictes i poques coses bones troben vers aquest fet.

Què és la felicitat? Un estat que ens proporciona satisfacció? Quan diem “felicitat” perquè molta gent ens diu que som “idealistes”? ... el problema és que la gent no es feliç o que ser feliç es un ideal inassolible?

I tot això com lliga amb els Yonkies de la felicitat?

Doncs molt fàcil, cal que siguem addictes a coses bones i una de les millors coses que podem ser i buscar, és la felicitat.

---

Una de les inquietuds de moltes persones es “el desenvolupament personal” pero amb una vessant molt formativa, és a dir, m’agradaria aprendre a dirigir equips de treball, m’agradaria aprendre a parlar amb públic, etc ... amb lo que aquí ja guanyem una cosa ... “sabem el que volem aprendre”

Altres cops, degut a que les persones som “animals relacionals”, és a dir, necessitem i ens agrada relacionar-nos amb les persones del nostre entorn i com no, amb el mateix entorn. Molts cops poder prejutgem i no sóm capaços de canviar però una cosa es clara .. molts cops no jutgem correctament perquè no volem o perquè l’altre no ens ho fica fàcil.

L’altre dia vaig cuinar els famosos “coulants de xocolata” que com tots sabeu, es “sòlid per fora, espès per dins” .. si voleu quedi bo es clar!!! .. però aquí hi ha la pecularietat de cada forn ... 10minuts 180 graus al forn? .... perquè sino .. si ho fiqueu al Microones en un minut tindreu una madalena i no un coulant

---

El dissabte passat a Vilanova i la Geltrú vaig fer una breu aportació en un seminari de “Comunicació i com parlar en públic” que impartia el bon amic i expert Xavier Falgar. El tema tractar va ser “la mirada”

L’altre dia l’amiga Maria em va comentar que tenia una entrevista molt important i que estava molt nerviosa, però li vaig dir, com es obvi, “sigues natural, sigues tu mateixa!”

Avui a l’event de Pharma Networking Spain en David Soler ha fet una presentació sobre Social Media on un dels punts era la “transparència”

I tot això perquè? Us penseu vull parlar de colorometria??

Doncs no!

---