There are no translations available.
Segur que al veure el títol d’aquest post la gran majoria de vosaltres ha pensat en Hamlet i Shakespeare, doncs ho sento, només m’he permès el luxe de fer un petit plagi i adaptació amb això, enlloc de ficar el verb ser he ficat el verd qüestionar com heu vist.
I per què el verb “Qüestionar?”
Les persones per norma general tenim la capacitat de preguntar-nos només allò que ens interessa i per definició, sempre jutgem primer als altres que no pas a nosaltres mateixos, diguem-ne seguint una frase del gran Dale Carnegie.
“No miris la neu de la teulada del teu veí quan la teva encara n’està plena”
Doncs això, el post d’avui va encaminat a això, de la capacitat que de tenir les persones per qüestionar-nos les coses ... però quines? ... masses segur.
Llavors aqui ens surt dos grans problemes.
-Questionem massa a l’altre gent i critiquem amb molta facilitat sense tenir present realment molts cops els deus desitjos, voluntats o motius.